pensaré

Potser volíeu: pensare

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pən.səˈɾe/, occidental /pen.saˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

pensaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de pensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·sa·ré (3)
• Anagrames: aprenés, enaspre, paneres, penares, pesaren, repensa, repensà, separen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pen.saˈɾe/, meridional \peŋ.saˈɾe\

Americà: alt /pen.s(a)ˈɾe/, baix \peŋ.saˈɾe\, austral /pen.saˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

pensaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb pensar