trobares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈβa.ɾəs/
	balear /tɾoˈba.ɾəs/, /tɾuˈba.ɾəs/
Occidental:	/tɾoˈba.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

trobares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de trobar.

   [Tu] trobares o vas/vares trobar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trobar.

   Forma valenciana: [tu] trobessis, trobesses, trobasses, trobassis o trobares.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ba·res (3)
• Anagrames: barrotes, barrotés, brostaré, brotares, esborrat, esbrotar, rebotràs, rebrosta, rebrostà, rebrotàs, torbar-se, torbares, trobar-se

Català antic

Verb

trobares

1. segona persona singular (tu) del passat de trobar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de trobar

Variants

• [1] trobast, trobist
• [2] trobasses