destruir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /dəs.tɾuˈi/
Occidental: nord-occidental /des.tɾuˈi/, valencià /des.tɾuˈiɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: destruí
  • Etimologia: Del llatí destruere, segle XII, format pel prefix des- ‎(«contrari a») i el verb strŭĕre ‎(«amuntegar, construir»), segle XII.

Verb[modifica]

destruir trans.

  1. Desfer allò que estava construït.
  2. Portar a la ruïna, física o moral, d'una persona.
  3. Deixar sense possibilitat de funcionament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: destrueixo, destrueix, destruïm

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·tru·ir (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /desˈtɾwiɾ/, meridional /dehˈtɾwiɾ/
Americà: alt /d(e)sˈt͡swiɾ/, baix /dehˈtɾwiɾ/

Verb[modifica]

destruir ‎(present destruyo, passat destruí, futur destruiré)

  1. destruir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·truir (2)