Vés al contingut

trencar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /tɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾeŋˈka/
valencià /tɾeŋˈkaɾ/, /tɾeŋˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trencà
  • Etimologia: D'un substrat indoeuropeu *trenko (trencar, tallar, destruir), potser cèltic, segle XII. Doblet de trinxar. Cognat de l’occità trencar, francès antic trenchier (actual trancher).

Verb

[modifica]

trencar trans., pron., intr. (pronominal trencar-se)

  1. Fer trossos una cosa a base de cops, de pressió.
  2. Infringir, rompre un pacte, una obligació.
  3. interrompre
  4. (intransitiu) Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
  5. (pilota valenciana) Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, a conseqüència de l'impacte amb un objecte.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: trenco, trenca, trenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]