trencar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /tɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾeŋˈka/, valencià /tɾeŋˈkaɾ/

Verb[modifica]

tren·car trans., pron., intr. ‎(pronominal trencar-se)

  1. Fer trossos, partir, fer malbé.
  2. Infringir, rompre un pacte, una obligació.
  3. Interrompre.
  4. (intransitiu) Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
  5. (pilota valenciana) Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, com a conseqüència de l'impacte amb un objecte.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trenco, trenca, trenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Compostos i expressions[modifica]

  • trencar peres = acabar una relació
  • trencar aigües = començar el procés del part
  • tenir la mà trencada = ser un expert

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]