rompere

Potser volíeu: romperé

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrom.pe.re/
• Etimologia: Del llatí rŭmpĕre, segle XIII.

Verb

rompere trans., intr., pron.

1. trencar

Compostos i expressions

• rompere il ghiaccio

Conjugació

    Segona conjugació tema e, auxiliar avere, irregular

Formes no personals	present			passat
infinitiu	rompere			avere rotto
gerundi	rompendo			avendo rotto
participi	rompente			rotto
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	rompo	rompi	rompe	rompiamo	rompete	rompono
imperfet	rompevo	rompevi	rompeva	rompevamo	rompevate	rompevano
passat	ruppi	rompesti	ruppe	rompemmo	rompeste	ruppero
futur	romperò	romperai	romperà	romperemo	romperete	romperanno
condicional	romperei	romperesti	romperebbe	romperemmo	rompereste	romperebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	rompa	rompa	rompa	rompiamo	rompiate	rompano
imperfet	rompessi	rompessi	rompesse	rompessimo	rompeste	rompessero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		rompi, non rompere	rompa	rompiamo	rompete	rompano

Miscel·lània

• Síl·labes: róm·pe·re (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre rompere