trencant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəŋˈkan/
	balear /tɾəŋˈkant/, /tɾəŋˈkan/
Occidental:	nord-occidental /tɾeŋˈkan/
	valencià /tɾeŋˈkant/, /tɾeŋˈkan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De trencar i la desinència -ant.

Nom

trencant m. ‎(plural trencants)

1. rompent

Verb

trencant

1. Gerundi del verb trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·cant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB