-ant

Potser volíeu: ant, ant., Ant., Ant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈan/, balear /ˈant/, /ˈan/

Occidental: nord-occidental /ˈan/, valencià /ˈant/, /ˈan/

• Etimologia: Forma sufixada del grec antic ᾰ̓́νθος ‎(ánthos, «flor») [1].
• Etimologia: Del llatí -ante(m), acusatiu de -āns, desinència del participi present de la primera conjugació (cantō → catantem) [2,3].

Sufix

-ant m. ‎(nominal)

1. Indica flor.

   Exemple: peri- → periant.

Derivats

Mots en català amb sufix -ant

Desinència

-ant ‎(verbal)

1. Forma conjugada del gerundi dels verbs regulars de la primera conjugació en -ar.

   Exemples: cantar → cantant, trencar → trencant.

Relacionats

• -ent

Sufix

-ant m. ‎(nominal, femení -anta)

1. Amb un verb, indica la persona que fa l'acció.

   Exemple: representar → representant.

Notes

• Sovint és la substantivació del gerundi.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC