trencà

Potser volíeu: trenca

Català

Verb

trencà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·cà (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenrt)
• Anagrames: cànter, cantre, cartén, creant, nèctar, recant, tencar, tracen