trenc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈtɾɛŋ/, balear /ˈtɾɛŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈtɾɛŋ/, valencià /ˈtɾɛŋ/, /ˈtɾɛŋk/

Nom[modifica]

trenc m. ‎(plural trencs)

  1. ferida, trep
    «... més d'un trenc al cap ens havíem fet .» [1]
  2. Superfície que perd la continuïtat.
    «Pensa qui pensa de quin cap faria estelles, sent trepig, guaita per un trenc de sa campana, i me veu un escabotell de dimonis que se'n venien tots xarpats.» [2]
  3. desviament
    «Després d ' haver passat pel trenc d'una drecera que mena al pla del Fideuer i a Sant Salvador de les Espases ...» [3]

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

trenc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trencar

Vegeu també[modifica]

  1. Luís Arumí, La guerra dels carlins vista per un infant, 972
  2. Antoni Maria Alcover, Aplec de rondaies mallorquines, 1900
  3. Àngel M. Hernández i Cardona, Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat, 1997