rompre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈrom.pɾə/, occidental /ˈrom.pɾe/
  • Etimologia: Del llatí rŭmpĕre, segle XIII.
  • Anagrama: premor

Verb[modifica]

rom·pre trans., pron., intr. ‎(pronominal rompre's)

  1. Dividir en parts o fragments per l’acció d’una força continuada.
  2. (balear) trencar
  3. Començar bruscament.
  4. Iniciar-se un fenomen físic.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rompo, romp, rompem
Vocal rizotònica: /o/

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]