trenco

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

trenco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trencar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trencar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trencar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tren·co (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cenort)
  • Anagrames: Cornet, recont, torcen