trencadís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəŋ.kəˈðis/, occidental /tɾeŋ.kaˈðis/
• Rimes: -is
• Etimologia: De trencar i el sufix -ís
• Anagrames: cintrades, teàndrics, trincades

Adjectiu

tren·ca·dís m. ‎(femení trencadissa, plural masculí trencadissos, plural femení trencadisses)

1. Fràgil, fàcil de trencar.

Traduccions

trencadís [1] (fràgil)

• Anglès: brittle ^(en)
• Castellà: quebradizo ^(es) m., quebrajoso ^(es) m., quebrantable ^(es) m., vidrioso ^(es) m., friable ^(es) m.

• Llatí: fragilis ^(la)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot