trancher

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tʁɑ̃ˈʃe/ àudio 
  • Etimologia: Del francès antic tranchier.

Verb[modifica]

trancher

  1. tallar
    Le bourreau tranche la tête du condamné.
    El botxí talla el cap del condemnat.
  2. afirmar categòricament
    «La justice française vient de trancher : des commerciaux de la société Ricard ont le droit de se plaindre de l’alcoolisme consubstantiel à l’exercice de leur métier.» (Renaud Lecadre, Chez Ricard, la révolte des saouls fifres, publicat en: Libération, 18 juliol del 2011, p. 15)
    La justícia francesa acaba d'afirmar categòricament: els comerciants de l'empresa Ricard tenen dret a queixar-se de l'alcoholisme consubstancial a l'exercici del seu ofici.
  3. donar-se aires de, anar de
    «Toute la soirée, je tranchai du grand seigneur, je payai d’impertinence et d’audace.» (Pierre Loti, Aziyadé, 1879)
    Tota la vetllada vaig anar de gran senyor, pagat d'impertinència i d'audàcia.
  4. contrastar
    «Sa maison était propre, bien tenue ; elle tranchait avec la blancheur gaie de sa façade et le luisant de ses meubles, sur les taudis immondes où, d’ordinaire, croupissent dans la fange et dans la vermine, les marins bretons.» (Octave Mirbeau, Les eaux muettes)
    Casa seva era neta, ben portada; la blancor alege de la seva façana i la lluïssor dels seus mobles contrastaven sobre els tuguris fastigosos on, generalment, entre el fang i els insectes, llanguien els mariners bretons.

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «trancher» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).