trenque
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈtɾɛŋ.kə/ balear /ˈtɾəŋ.kə/, /ˈtɾɛŋ.kə/ Occidental: /ˈtɾeŋ.ke/
Verb[modifica]
trenque
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trencar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trencar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trencar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trencar
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \ˈtɾeŋ.ke\
- Americà: alt \ˈt͡seŋ.k(e)\, baix \ˈtɾeŋ.ke\
Nom[modifica]
trenque m. (plural trenques)
- (Aragó, Múrcia) Dic que desvia els curs d’un riu.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: tren·que (2)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Derivats del català al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes