esclatar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əs.kɫəˈta/
Occidental: nord-occidental /es.kɫaˈta/, valencià /es.kɫaˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esclatà
  • Etimologia: Incerta, probablement onomatopeia germànica, segle XIV.

Verb[modifica]

esclatar intr.

  1. Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
  2. Manifestar-se de forma sobtada.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esclato, esclata, esclatem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: esclatar