Vés al contingut

esclatar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /əs.kɫəˈta/
Occidental:  nord-occidental /es.kɫaˈta/
valencià /es.kɫaˈtaɾ/, /es.kɫaˈta/
Informal:  nord-occidental /as.kɫaˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esclatà
  • Etimologia: Incerta, probablement onomatopeia germànica, segle XIV.

Verb

[modifica]

esclatar intr.

  1. Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
  2. Manifestar-se de forma sobtada.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: esclato, esclata, esclatem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: esclatar