obrir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /uˈβɾi/
Occidental: nord-occ. /oˈβɾi/, val. /oˈβɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí aperīre sota una forma vulgar *operīre.

Verb[modifica]

o·brir trans., intr., pron. ‎(pronominal obrir-se)

  1. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou o separant dues parts juntes, possibilitant una solució de continuïtat entre elles.
    Exemple: Obrir una caixa de sabates. Se li ha obert la ferida.
  2. Fer accessible alguna cosa en general.
    Exemple: La casa està oberta a tothom.
  3. Moure o llevar allò que impedeix l'eixida o l'entrada.
    Exemple: L'obriré la porta perquè puga entrar.
  4. Moure dues o més parts d'un objecte o cos unides per un punt articulatori provocant un angle més gran.
    Exemple: Obrir un compàs, un llibre, un paraigua, un ventall, la mà, les ales d'una au...

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre obrir