obrí

Potser volíeu: obri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈβɾi/ⓘ
	balear /oˈbɾi/, /uˈbɾi/
Occidental:	/oˈbɾi/

• Rimes: -i
• Homòfon: obrir

Verb

obrí ‎(infinitiu obrir)

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de obrir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de obrir.

Verb

obrí ‎(infinitiu obrar)

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brí (2)
• Anagrames: biró, bori, Bori, borí, brio, orbi, orbí, robi, robí