badar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bəˈða/
Occidental: nord-occidental /baˈða/, valencià /baˈðaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: badà, vedà, vedar
  • Etimologia: Del llatí vulgar *batare, de bat ‎(«soroll produït en retirar la trompeta de la boca»), segle XIV.
  • Anagrama: barda

Verb[modifica]

ba·dar intr., trans., pron. ‎(pronominal badar-se)

  1. Restar més o menys obert.
  2. Obrir al llarg.
    Aquella dona va caure pel penya-segat i es va badar el cap.
  3. badar la boca
  4. Mirar encuriosit, abstret.
  5. Estat distret sense posar atenció allà on caldria.

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bado, bada, badem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

badar

  1. badar

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]