badallar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bə.ðəˈʎa/, balear /bə.ðəˈja/
Occidental:  nord-occidental /ba.ðaˈʎa/, valencià /ba.ðaˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: badallà, vedellar, vedellà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *bataculāre, de *bataculum ‎(«badall»), de *batare ‎(«badar»), de bat ‎(«soroll produït en retirar la trompeta de la boca»), segle XIV.

Verb[modifica]

badallar intr.

  1. Obrir la boca de forma involuntària, introduint i expulsant aire.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: badallo, badalla, badallem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ba·da·llar (3)

Vegeu també[modifica]