vedar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈða/, balear /vəˈða/
Occidental:	nord-occidental /beˈða/
	valencià /veˈðaɾ/, /beˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: badà, badar, vedà
• Etimologia: Del llatí vetāre, segle XI. Doblet del cultisme vetar.

Verb

vedar trans.

1. Prohibir per llei, estatut o manament.
2. impedir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vedar			haver vedat
gerundi	vedant			havent vedat
participi	vedat, vedada, vedats, vedades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vedo	vedes	veda	vedem	vedeu	veden
	vede						val
	vedi						sept
	ved				vedau		bal, alg
				vedam			bal
imperfet	vedava	vedaves	vedava	vedàvem	vedàveu	vedaven
passat simple	vedí	vedares	vedà	vedàrem	vedàreu	vedaren
futur	vedaré	vedaràs	vedarà	vedarem	vedareu	vedaran
condicional	vedaria	vedaries	vedaria	vedaríem	vedaríeu	vedarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vedi	vedis	vedi	vedem	vedeu	vedin
	vede	vedes	vede			veden	occ, bal
imperfet	vedés	vedessis	vedés	vedéssim	vedéssiu	vedessin
		vedesses		vedéssem	vedésseu	vedessen
	vedàs	vedassis	vedàs	vedàssim	vedàssiu	vedassin	bal
		vedasses		vedàssem	vedàsseu	vedassen	val, bal (1)
	vedara	vedares	vedara	vedàrem	vedàreu	vedaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	veda	vedi	vedem	vedeu	vedin
	–				vedau		bal, alg
	–		vede			veden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				vedàvom	vedavo		centr, n-occ
	vedavi						sept
	vedaia	vedaies	vedaia	vedàiem	vedàieu	vedaien	n-occ
condicional	vedariva	vedarives	vedariva	vedarívem	vedaríveu	vedariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vedo	vedos	vedo	vedeguem	vedegueu		n-occ
imperfet	vedessi		vedessi				sept, alg
	vedessa						centr, n-occ
	vedeguessa	vedeguesses	vedegués	vedeguéssom	vedeguéssou	vedeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vedat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vedar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vedat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vedat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vedat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vedat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vedar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vedat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vedat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vedat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vedo, veda, vedem
Vocal rizotònica: /e/, /ɛ/

Sinònims

• interdir

Derivats

• veda

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ban ^(en)
• Castellà: vedar ^(es)
• Francès: défendre ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PROHIBIR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·dar (2)
• Anagrames: adver, verda

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3