vedí

Potser volíeu: vedi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈði/, balear /vəˈði/
Occidental:	nord-occidental /beˈði/
	valencià /veˈði/, /beˈði/

• Rimes: -i

Verb

vedí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de vedar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·dí (2)

Català antic

• Pronúncia: /veˈði/
• Etimologia: De vesí, del llatí tardà vēcīnus, del clàssic vīcīnus, de vīcus ‎(«barriada»).

Nom

vedí m. ‎(plural *vedins, femení *vedina)

1. (preliterari) forma alternativa de vehí ‎(«veí»)

   «Negú de nos zo dit no enganàssem los altres qar tals n' i à d' aicels qi cuidan enganar son vedí.» (Homilies d'Organyà, s. XIII)

   Ningú de nosaltres, això dit, no enganyéssim els altres perquè algun n’hi ha d’aquells qui pensen enganyar el seu veí.

Verb

vedí

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de vedar

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA