Vés al contingut

engegar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /əɲ.ʒəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /eɲ.d͡ʒeˈɣa/
valencià /eɲ.d͡ʒeˈɣaɾ/, /eɲ.d͡ʒeˈɣa/
Informal:  nord-occidental /aɲ.d͡ʒeˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: D'origen incert, podria provenir de l'àrab andalusí *atšakká, de l’àrab شكا ‎(šakkā, «queixar-se»), o del llatí instīgare ‎(«instigar») o indagare ‎(«indagar»), o bé relacionat amb ingenium ‎(«enginy»), segle XVII.

Verb[modifica]

engegar trans.

  1. Posar en marxa, iniciar el funcionament.
    «Quan s'engega el motor, és a dir, quan la bobina comença a girar, aquesta força contraelectromotriu és encara nul·la i, en conseqüència, el corrent en el motor és molt gran.» (Antoni Giró i Roca, Física per a estudiants d'informàtica, 2005.)
  2. Desfer-se de la presència d'algú, sense consideracions, insultant.
    «Quan no hi duu res, el pare li pega i l'engega al llit.» (Joan Maria Vernet, Tu, l'Esperat d'Israel, 2006.)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: engego, engega, engeguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·ge·gar (3)
  • Anagrama: agregen

Vegeu també[modifica]