obros

Català

Verb

obros ‎(infinitiu obrar)

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obrar.

obros ‎(infinitiu obrir)

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb obrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bros (2)
• Anagrames: robos, sobro