descloure

De Viccionari
Potser volíeu: desclouré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /dəsˈkɫɔw.ɾə/, occidental /desˈkɫɔw.ɾe/
  • Rimes: -ɔwɾe
  • Etimologia: Del llatí discludere, segle XVI.

Verb[modifica]

descloure trans., pron. ‎(pronominal descloure's)

  1. Obrir quelcom que estava clos.
  2. Un pollet, trencar l'ou per néixer-ne.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: descloc, desclou, descloem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·clou·re (3)

Vegeu també[modifica]