çel

Potser volíeu: cel, cèl

Català antic

• Pronúncia: /t͡sɛɫ/
• Etimologia: Del llatí caelum.

Nom

çel m.

1. cel

   «¿No sabeu com Lucifer ne fon lançat del çel e perdé la cadira de benaventurança de la glòria eternal?» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

Variants

• cel

Vegeu també

• Obres de referència: CIVAL