éclater

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /e.klaˈte/
  • Etimologia: Del francès antic esclater, procedent del fràncic *slaitan.

Verb[modifica]

éclater

  1. rebentar
  2. esclatar
    La bombe éclata en tombant.—«La bomba va esclatar quan va caure.»
  3. asclar
    Ce bois a éclaté.—«Aquesta fusta s'ha asclat.»
  4. esclafir, petar
    Elle a éclaté de rire.—«Ella ha esclafit a riure.»
  5. apassionar-se
    Ce débat m’éclate totalement.—«aquest debat m'apassiona totalment.»

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • éclater. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 agost 2014].