porta

De Viccionari
Potser volíeu: PORTA, Porta, portà, pòrta


Català
[modifica]

Una porta d’entrada
Oriental:  central /ˈpɔr.tə/, balear /ˈpɔɾ.tə/
alguerès /ˈpɔl.ta/
Occidental:  nord-occidental /ˈpɔr.ta/
valencià /ˈpɔɾ.ta/, /ˈpɔɾ.tɔ/
  • Rimes: -ɔɾta
  • Etimologia: Del llatí porta amb el mateix significat que en català. Segons el filòleg Pedro Felipe Monlau (1808-1871) porta derivaria del verb portare ‎(«carregar, transportar») perquè quan els romans anaven a fundar un poble carregaven amb ells una aixada amb la qual marcaven el que seria la porta d'entrada a la ciutat. segle XIII

Nom[modifica]

porta f. ‎(plural portes)

  1. Obertura vertical per accedir a un indret tancat, usualment un edifici.
  2. Per extensió i sovint metafòricament, qualsevol tipus d'accés.
    Exemple: Els llibres són la porta al coneixement.
  3. (futbol americà) Espai obert pels jugadors de la línia ofensiva d'un equip entre els defensors adversaris, amb l'objectiu que hi puguin avançar els propis corredors.
  4. (esports de pilota) porteria

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

porta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de portar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb portar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpɔr.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *per- («passar a través») i relacionat amb portus.

Nom[modifica]

porta f. ‎(genitiu portae)

  1. porta
  2. obertura, gorja, pas

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu porta portae
Vocatiu porta portae
Acusatiu portam portās
Genitiu portae portārum
Datiu portae portīs
Ablatiu portā portīs


Derivats[modifica]