porta

Potser volíeu: PORTA, Porta, portà, pòrta

Català

Una porta d’entrada

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈpɔr.tə/^ⓘ, balear /ˈpɔr.tə/, alguerès /ˈpɔl.ta/

Occidental: nord-occidental /ˈpɔr.ta/, valencià /ˈpɔɾ.ta/, /ˈpɔɾ.tɔ/

• Rimes: -ɔɾta
• Etimologia: Del llatí porta amb el mateix significat que en català. Segons el filòleg Pedro Felipe Monlau (1808-1871) porta derivaria del verb portare ‎(«carregar, transportar») perquè quan els romans anaven a fundar un poble carregaven amb ells una aixada amb la qual marcaven el que seria la porta d'entrada a la ciutat. segle XIII

Nom

porta f. ‎(plural portes)

1. Obertura vertical per accedir a un indret tancat, usualment un edifici.
2. Per extensió i sovint metafòricament, qualsevol tipus d'accés.

   Exemple: Els llibres són la porta al coneixement.

3. (futbol americà) Espai obert pels jugadors de la línia ofensiva d'un equip entre els defensors adversaris, amb l'objectiu que hi puguin avançar els propis corredors.
4. (esports de pilota) porteria

Derivats

• Substantius: portal, portalada, porter

Compostos i expressions

• picaporta

Sinònims

• accés, boca, entrada, llindar, obertura, portal, portalada

Traduccions

Obertura per accedir a un indret tancat

• Afrikaans: deur ^(af)
• Alamànic: Teera ^(gsw) f.
• Albanès: derë ^(sq) f.
• Alemany: Tür ^(de) f.
• Anglès: door ^(en)
• Àrab: بَاب‎ ^(ar) m.
• Arameu: תרעא‎ ^(arc) m.
• Armeni: դուռ ^(hy) ‎(dur)
• Basc: ate ^(eu)
• Bretó: dor ^(br) f.
• Búlgar: врата́ ^(bg) f. ‎(vratà)
• Castellà: puerta ^(es) f.
• Danès: dør ^(da) c.
• Eslovac: dvere ^(sk) pl.
• Eslovè: vrata ^(sl) n. pl.
• Esperanto: pordo ^(eo)
• Estonià: uks ^(et)
• Feroès: dyr ^(fo) f. pl.
• Finès: ovi ^(fi)
• Francès: porte ^(fr) f.
• Friülà: puarte ^(fur)
• Gallec: porta ^(gl) f.
• Gal·lès: dôr ^(cy) f.
• Georgià: კარი ^(ka) ‎(kari)
• Grec: πόρτα ^(el) f. ‎(porta)
• Grec antic: θύρα ^(grc) f. ‎(thýra)
• Guaraní: okẽ ^(gn)
• Gujarati: દ્વાર ^(gu)
• Hebreu: דֶּלֶת ^(he) f.
• Hindi: बार ^(hi)
• Hongarès: ajtó ^(hu)
• Ido: pordo ^(io)
• Indonesi: pintu ^(id)
• Irlandès: doras ^(ga) m.
• Islandès: dyr ^(is)
• Italià: porta ^(it) f.
• Japonès: 戸 ^(ja)

• Kazakh: есік ^(kk) ‎(esik/iessik)
• Kurd: derî ^(ku)
• Letó: durvis ^(lv) f. pl.
• Lituà: durys ^(lt)
• Llatí: porta ^(la) f., ianua ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: PORTA ^(csc)
• Luxemburguès: Dier ^(lb) f.
• Macedoni: врата ^(mk) f.
• Maltès: bieb ^(mt) m.
• Neerlandès: deur ^(nl)
• Occità: pòrta ^(oc) f.
• Polonès: drzwi ^(pl) pl.
• Portuguès: porta ^(pt) f.
• Quítxua: punku ^(qu)
• Retoromànic: isch ^(rm), esch ^(rm)
• Romanès: ușă ^(ro) f.
• Rus: дверь ^(ru) f. ‎(dver)
• Sard: gianna ^(sc) f.
• Serbocroat: врата ^(sh), vrata ^(sh) n. pl.
• Sicilià: porta ^(scn) f.
• Suahili: mlango ^(sw)
• Suec: dörr ^(sv) c.
• Tadjik: дар‍ ^(tg)
• Tai: ประตู ^(th)
• Tàmil: கதவு ^(ta)
• Tàtar: ишек ^(tt)
• Turc: kapı ^(tr)
• Txec: dveře ^(cs) f. pl.
• Ucraïnès: две́рі ^(uk) f. pl. ‎(dveri)
• Urdú: دروازہ‎ ^(ur) m.
• Uzbek: eshik ^(uz)
• Való: ouxh ^(wa)
• Vènet: pòrta ^(vec) f.
• Vietnamita: cửa ^(vi)
• Volapük: yan ^(vo)
• Wolof: bunt ^(wo)
• Xinès: 門 ^(zh) ‎(门, mén)

Qualsevol tipus d'accés

• Alemany: Eingang ^(de) m.
• Anglès: door ^(en), entrance ^(en)
• Castellà: puerta ^(es), entrada ^(es), acceso ^(es)
• Francès: porte ^(fr) f.

• Gallec: porta ^(gl) f., entrada ^(gl) f., acceso ^(gl) m.
• Hindi: बार ^(hi)
• Portuguès: porta ^(pt) f.

Futbol americà: espai obert pels jugadors de la línia ofensiva

• Alemany: Tor ^(de) n.
• Anglès: door ^(en)

• Castellà: puerta ^(es)
• Francès: porte ^(fr)

Verb

porta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de portar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb portar

Miscel·lània

• Síl·labes: por·ta (2)
• Anagrames: aport, atrop ^(revers), àtrop, optar, parot, partó, patró, porat, potra, tarpó, topar, tropa, tropà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• porta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔr.ta/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *per- («passar a través») i relacionat amb portus.

Nom

porta f. ‎(genitiu portae)

1. porta
2. obertura, gorja, pas

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	porta	portae
Vocatiu	porta	portae
Acusatiu	portam	portās
Genitiu	portae	portārum
Datiu	portae	portīs
Ablatiu	portā	portīs

Derivats

• portārius
• portella
• porticus
• portō
• portula