llindar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʎinˈda/
Occidental: nord-occidental /ʎinˈda/, valencià /ʎinˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: De *llimdar, de llimidar, segle XIV, de l’adjectiu llatí limitaris que en llatí vulgar s’adaptà als significats de limen ‎(«porta d’entrada») i liminaris ‎(«liminar»), creant confusió entre la peça de baix i de dalt de la porta.
  • Anagrama: lladrin

Nom[modifica]

llin·dar m. ‎(plural llindars)

  1. Peça travessera de baix de la porta.
  2. (tarragoní, tortosí, valencià septentrional) llinda
  3. Valor extrem d’un magnitud a partir del qual canvien les seves característiques.
  4. Límit de percepció d’un estímul.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]