estímul

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈti.muɫ/, occidental /esˈti.muɫ/
• Etimologia: Del llatí stĭmŭlus, segle XV.

Nom

estímul m. ‎(plural estímuls)

1. Element que origina una modificació en l'organisme i que contribueix a desencadenar una determinada conducta.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stimulus ^(de) m.
• Anglès: stimulus ^(en)
• Castellà: estímulo ^(es)
• Danès: stimulans ^(da) c.
• Francès: stimulus ^(fr)
• Gallec: estímulo ^(gl) m.
• Japonès: 刺激 ^(ja)

• Llatí: stimulus ^(la) m.
• Polonès: bodziec ^(pl) m.
• Portuguès: estímulo ^(pt) m.
• Romanès: stimul ^(ro) m.
• Rus: сти́мул ^(ru) m. ‎(stímul)
• Txec: podnět ^(cs) m.
• Xinès: 刺激物 ^(zh) ‎(cìjīwù)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tí·mul (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilmstu)
• Anagrames: mutiles, mutilés, ultimes, ultimés, últimes

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• estímul. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.