magnitud

Català

• Pronúncia: oriental /məg.niˈtut/, occidental /mag.niˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí magnitūdo, format pel terme magnus ‎(«gran»), més el sufix tud emprat per a crear conceptes abstractes, segle XIV.

Nom

mag·ni·tud f. ‎(plural magnituds)

1. Mesura numèrica amb què els físics quantifiquen els seus estudis.Són magnituds: la massa, el pes, la velocitat, la temperatura, etc, perquè tenen la propietat de ser mesurades amb l'ajut de patrons.
2. Grandària. Ex.: "La magnitud de l'accident ferroviari va despertar l'atenció de la premsa internacional".
3. Mesura logarítmica alliberada durant un terratrèmol. Ex.:"Aquest matí s'ha detectat un terratrèmol de magnitud set segons l'escala Richter".

Compostos i expressions

• magnitud aparent:Mesura del flux lluminós que un observador des de la Terra rep des d'un astre.
• magnitud absoluta:Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.

Relacionats

• magnificència, magnificar,magnificent

Traduccions

Traduccions: magnitud

• Anglès: magnitude ^(en), size ^(en)
• Castellà: magnitud ^(es)

• Francès: ampleur ^(fr)
• Italià: grandeza ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /maɣ.niˈtuð/

Nom

mag·ni·tud f. ‎(plural magnitudes)

1. magnitud