magnitud
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /məg.niˈtut/, occidental /mag.niˈtut/
- Rimes: -ut
- Etimologia: Del llatí magnitūdo, format pel terme magnus («gran»), més el sufix tud emprat per a crear conceptes abstractes, segle XIV.
Nom[modifica]
mag·ni·tud f. (plural magnituds)
- Mesura numèrica amb què els físics quantifiquen els seus estudis.Són magnituds: la massa, el pes, la velocitat, la temperatura, etc, perquè tenen la propietat de ser mesurades amb l'ajut de patrons.
- Grandària. Ex.: "La magnitud de l'accident ferroviari va despertar l'atenció de la premsa internacional".
- Mesura logarítmica alliberada durant un terratrèmol. Ex.:"Aquest matí s'ha detectat un terratrèmol de magnitud set segons l'escala Richter".
Compostos i expressions[modifica]
- magnitud aparent:Mesura del flux lluminós que un observador des de la Terra rep des d'un astre.
- magnitud absoluta:Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: magnitud
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà[modifica]
- Pronúncia: /maɣ.niˈtuð/
Nom[modifica]
mag·ni·tud f. (plural magnitudes)