planto

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

planto

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plantar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plantar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plantar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plan·to (2)
  • Heterograma de 6 lletres (alnopt)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈplan.to/, meridional \ˈplaŋ.to\
Americà: alt /ˈplan.t(o)/, baix \ˈplaŋ.to\, austral /ˈplan.to/

Verb[modifica]

planto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb plantar


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈplan.to/

Nom[modifica]

planto ‎(acusatiu planton, plural plantoj, plural acusatiu plantojn)

  1. planta


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈplan.toː/
  • Etimologia: De planta.

Verb[modifica]

plantō ‎(1a present?), plantās ‎(2a present), plantāre ‎(infinitiu), plantāvī ‎(perfet), plantātum ‎(supí)

  1. plantar, jo planto

Derivats[modifica]