piano

Català

• Pronúncia: oriental /piˈa.nu/, occidental /piˈa.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: Procedent de l'italià piano ‎(«fluix, suau»); perquè el seu inventor li va posar de nom "gravicembalo col piano e forte" per la gama de sons de més suaus a més forts que aquest instrument pot aconseguir, segle XIX.
• Anagrames: aponí, opina, opinà

Nom

pi·a·no m. ‎(plural pianos)

1. Instrument cordòfon en què les cordes, paral·leles a la taula harmònica, són colpejades per martellets maniobrats per mitjà d'un teclat.

Traduccions

Instrument musical

• Alemany: Klavier ^(de) n.
• Anglès: piano ^(en)
• Castellà: piano ^(es) m.
• Esperanto: piano ^(eo)
• Eslovac: klavír ^(sk) m.
• Francès: piano ^(fr) m.

• Grec: πιάνο ^(el) n.
• Italià: piano ^(it) m.
• Occità: piano ^(oc) m.
• Portuguès: piano ^(pt) m.
• Romanès: pian ^(ro) m.
• Rus: пианино ^(ru) m. ‎(pianino)

Vegeu també

• Piano a la Viquipèdia
• piano. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /piˈænoʊ/

Nom

piano ‎(plural pianos o piani)

1. piano

Vegeu també

• piano. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia: /ˈpja.no/

Nom

pia·no m. ‎(plural pianos)

1. piano

Francès

• Pronúncia: /pjaˈno/

Nom

piano m. ‎(plural pianos)

1. piano

Vegeu també

• piano. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia: /ˈpjaː.no/
• Etimologia: Del llatí planus

Adjectiu

pià·no m. ‎(femení piana, plural masculí piani, plural femení piane)

1. pla
2. (figuradament) planer
3. (gramàtica) pla, greu

Adverbi

pià·no

1. a poc a poc
2. curosament

Derivats

• piano piano, pian piano

Nom

pià·no m. ‎(plural piani)

1. tauler
2. (geografia) plana
3. plànol
4. pla, projecte
5. (música) piano
6. planta, pis

   quinto piano - cinquena planta