piano

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: oriental /piˈa.nu/, occidental /piˈa.no/
  • Etimologia: Procedent de l'italià piano («fluix, suau»); perquè el seu inventor li va posar de nom "gravicembalo col piano e forte" per la gama de sons de més suaus a més forts que aquest instrument pot aconseguir.

Nom[modifica]

pi·a·no m. (plural pianos)

  1. Instrument cordòfon en què les cordes, paral·leles a la taula harmònica, són colpejades per martellets maniobrats per mitjà d'un teclat.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Piano a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia
  • piano. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre piano
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre piano

Anglès[modifica]

Nom[modifica]

piano (plural pianos o piani)

  1. piano

Referències[modifica]

  • piano. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

pia·no m. (plural pianos)

  1. piano

Francès[modifica]

Nom[modifica]

piano m. (plural pianos)

  1. piano

Referències[modifica]

  • piano. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià[modifica]

Adjectiu[modifica]

pià·no m. (femení piana, plural masculí piani, plural femení piane)

  1. pla
  2. (figuradament) planer
  3. (gramàtica) pla, greu

Adverbi[modifica]

pià·no

  1. a poc a poc
  2. curosament

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Nom[modifica]

pià·no m. (plural piani)

  1. tauler
  2. (geografia) plana
  3. plànol
  4. pla, projecte
  5. (música) piano
  6. planta, pis
    quinto piano - cinquena planta