piano

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Varies 032 cropped.jpg
  • Pronúncia: or. /piˈa.nu/, occ. i mall. /piˈa.no/
  • Etimologia: Procedent de l'italià piano («fluix, suau»); perquè el seu inventor li va posar de nom "gravicembalo col piano e forte" per la gama de sons de més suaus a més forts que aquest instrument pot aconseguir.

Nom[modifica]

pi·a·no m. (plural pianos)

  1. Instrument musical de teclat i corda, en el qual el so es produeix quan es prem una tecla i aquesta provoca el cop d'un martellet sobre una corda.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre piano
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre piano

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

pia·no m. (plural pianos)

  1. piano

Italià[modifica]

Adjectiu[modifica]

pià·no m. (femení piana, plural masculí piani, plural femení piane)

  1. pla
  2. (figuradament) planer
  3. (gramàtica) pla, greu

Adverbi[modifica]

pià·no

  1. a poc a poc
  2. curosament

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Nom[modifica]

pià·no m. (plural piani)

  1. tauler
  2. (geografia) plana
  3. plànol
  4. pla, projecte
  5. (música) piano
  6. planta, pis
    quinto piano - cinquena planta