piano

Català

• Pronúncia: or. /piˈa.nu/, occ. i mall. /piˈa.no/
• Etimologia: Procedent de l'italià piano («fluix, suau»); perquè el seu inventor li va posar de nom "gravicembalo col piano e forte" per la gama de sons de més suaus a més forts que aquest instrument pot aconseguir.

Nom

pi·a·no m. (plural pianos)

1. Instrument musical de teclat i corda, en el qual el so es produeix quan es prem una tecla i aquesta provoca el cop d'un martellet sobre una corda.

Traduccions

    Instrument musical

Alemany: Klavier (de) n Anglès: piano (en) Castellà: piano (es)

Eslovè: klavir (sl) m Italià: piano (it) m.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre piano
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre piano

Castellà

• Pronúncia: /ˈpja.no/

Nom

pia·no m. (plural pianos)

1. piano

Italià

• Pronúncia: /ˈpja.no/
• Etimologia: Del llatí planus

Adjectiu

pià·no m. (femení piana, plural masculí piani, plural femení piane)

1. pla
2. (figuradament) planer
3. (gramàtica) pla, greu

Adverbi

pià·no

1. a poc a poc
2. curosament

Derivats

• piano piano, pian piano

Nom

pià·no m. (plural piani)

1. tauler
2. (geografia) plana
3. plànol
4. pla, projecte
5. (música) piano
6. planta, pis

   quinto piano - cinquena planta