fractura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fɾəkˈtu.ɾə/, occidental /fɾakˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí fractūra, segle XV, doblet de fretura.

Nom

fractura f. ‎(plural fractures)

1. Ruptura violenta d’un cos sòlid.

   «Si un metge cura una fractura òssia d'un noble o li alleuja una malaltia dels intestins, el pacient donarà cinc shekels de plata.» (Gloria Sánchez-Cascado, Gonzalo J. Mingo, "Codi d'Hammurabi" en:La professió d'infermeria: Operacions administratives i documentació sanitària, 2017)

   «Avenc de La Botalària: amb una profunditat de -25.00 m, és una petita fractura en la roca des d'on s'aprecia el desgast produït per l'erosió.» (Xavier Allepuz Marzà, Borriol, 2003)

Sinònims

• trencament, escletxa

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: breuk ^(af)
• Alemany: Knochenbruch ^(de) m., Bruch ^(de) m., Fraktur ^(de) f.
• Anglès: fracture ^(en)
• Àrab: كسر‎ ^(ar)
• Búlgar: счупване ^(bg) n. ‎(stxupvane)
• Castellà: fractura ^(es) f.
• Coreà: 골절 ^(ko) ‎(goljeol)
• Danès: brud ^(da) n., fraktur ^(da) c.
• Eslovac: zlomenina ^(sk) f.
• Esperanto: frakturo ^(eo), rompo ^(eo)
• Finès: murtuma ^(fi)
• Francès: fracture ^(fr)
• Frisó occidental: brek ^(fy)
• Gallec: fractura ^(gl) f.

• Grec: κάταγμα ^(el) n. ‎(kàtagma)
• Italià: frattura ^(it)
• Japonès: 骨折 ^(ja)
• Llatí: fractura ^(la) f.
• Neerlandès: breuk ^(nl) f., fractuur ^(nl) f.
• Polonès: złamanie ^(pl) n.
• Portuguès: fratura ^(pt) f.
• Romanès: fractură ^(ro) f.
• Rus: перело́м ^(ru) m. ‎(perelom)
• Turc: kırık ^(tr)
• Txec: zlomenina ^(cs) f.
• Volapük: bomabrek ^(vo)
• Xinès: 骨折 ^(zh) ‎(gǔzhé)

Verb

fractura

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fracturar

Miscel·lània

• Síl·labes: frac·tu·ra (3)
• Anagrama: facturar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fɾakˈtu.ɾa/

Americà: alt /f(ɾa)kˈtu.ɾa/, baix /fɾakˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí fractūra.

Nom

fractura f. ‎(plural fracturas)

1. fractura

Relacionats

• fracción
• fracturar

Verb

fractura

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fracturar
2. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb fracturar

Miscel·lània

• Síl·labes: frac·tu·ra (3)
• Anagrama: facturar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fractura

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fraːkˈtuː.ra/
• Etimologia: De frangō.

Nom

frāctūra f. ‎(genitiu frāctūrae)

1. fractura

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	frāctūra	frāctūrae
Vocatiu	frāctūra	frāctūrae
Acusatiu	frāctūram	frāctūrās
Genitiu	frāctūrae	frāctūrārum
Datiu	frāctūrae	frāctūrīs
Ablatiu	frāctūrā	frāctūrīs