Vés al contingut

fractura

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /fɾəkˈtu.ɾə/, occidental /fɾakˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí fractūra, segle XV, doblet de fretura.

fractura f. ‎(plural fractures)

  1. Ruptura violenta d’un cos sòlid.
    «Si un metge cura una fractura òssia d'un noble o li alleuja una malaltia dels intestins, el pacient donarà cinc shekels de plata.» (Gloria Sánchez-Cascado, Gonzalo J. Mingo, "Codi d'Hammurabi" en:La professió d'infermeria: Operacions administratives i documentació sanitària, 2017)
    «Avenc de La Botalària: amb una profunditat de -25.00 m, és una petita fractura en la roca des d'on s'aprecia el desgast produït per l'erosió.» (Xavier Allepuz Marzà, Borriol, 2003)

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

fractura

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fracturar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: frac·tu·ra (3)
  • Anagrama: facturar

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /fɾakˈtu.ɾa/
Americà: alt /f(ɾa)kˈtu.ɾa/, baix /fɾakˈtu.ɾa/

fractura f. ‎(plural fracturas)

  1. fractura

Relacionats

[modifica]

Verb

[modifica]

fractura

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fracturar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb fracturar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: frac·tu·ra (3)
  • Anagrama: facturar

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fractura

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /fraːkˈtuː.ra/
  • Etimologia: De frangō.

frāctūra f. ‎(genitiu frāctūrae)

  1. fractura

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu frāctūra frāctūrae
Vocatiu frāctūra frāctūrae
Acusatiu frāctūram frāctūrās
Genitiu frāctūrae frāctūrārum
Datiu frāctūrae frāctūrīs
Ablatiu frāctūrā frāctūrīs