cantaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈtaj.ɾə/, occidental /kanˈtaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De canta i el sufix -aire.

Adjectiu

cantaire inv. ‎(plural cantaires)

1. Que li agrada molt cantar o que canta sovint.

   Ex.: Aquest ocell és molt cantaire.

Nom

cantaire m. ‎(plural cantaires)

1. Persona que canta.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: singer ^(en)
• Castellà: cantador ^(es), cantante ^(es)

• Francès: chanteur ^(fr)
• Italià: cantore ^(it), cantante ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: can·tai·re (3)
• Anagrames: acientar, Caterina, tacarien, tencaria, trencaia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB