cantaire

Català

• Pronúncia: oriental /kənˈtaj.ɾə/, occidental /kanˈtaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De canta i el sufix -aire.
• Anagrames: acientar, Caterina, tacarien, trencaia

Adjectiu

can·tai·re inv. ‎(plural cantaires)

1. Que li agrada molt cantar o que canta sovint.

   Ex.: Aquest ocell és molt cantaire.

Nom

can·tai·re m. ‎(plural cantaires)

1. Persona que canta.

Traduccions

Traduccions: cantaire

• Anglès: singer ^(en)
• Castellà: cantador ^(es), cantante ^(es)

• Francès: chanteur ^(fr)
• Italià: cantore ^(it), cantante ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB