pudor

Català

• Pronúncia: Masculí: /puˈðor/. Femení: /puˈðo/, val. /puˈðoɾ/
• Etimologia: Masculí: del llatí pudor, amb el mateix significa, segle XIV. Femení: del llatí putor, segle XIX.

Nom

pu·dor m. ‎(plural pudors)

1. Sentiment de modèstia, de vergonya, especialment referida a mostrar-se nu o vulnerable davant dels altres.

Sinònims

• vergonya

Traduccions

Sentiment de modèstia o vergonya

• Anglès: modesty ^(en), pudency ^(en)
• Castellà: pudor ^(es)

• Francès: pudeur ^(fr), modestie ^(fr)
• Italià: pudore ^(it)

Nom

pu·dor f. ‎(plural pudors)

1. Mala olor, olor desagradable.

Sinònims

• pesta, fetor

Traduccions

Mala olor

• Alemany: Gestank ^(de) m.
• Anglès: stink ^(en), reek ^(en), stench ^(en)
• Castellà: peste ^(es), hedor ^(es)
• Eslovac: puch ^(sk) m., smrad ^(sk) m.
• Francès: puanteur ^(fr)

• Italià: puzza ^(it)
• Polonès: smród ^(pl) m.
• Portuguès: fedor ^(pt) m.
• Rus: вонь ^(ru) f. ‎(von)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \puˈðoɾ\

Americà: alt /p(u)ˈdoɾ/, baix \puˈðoɾ\

• Etimologia: Del llatí pudor.

Nom

pu·dor m. ‎(plural pudores)

1. pudor (sentiment)