olor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈɫo/, balear /oˈɫo/, /uˈɫo/

Occidental: nord-occidental /oˈɫo/, valencià /oˈɫoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí odore, segle XIV.

Nom

olor f. ‎(plural olors)

1. Sensació percebuda pel nas a partir de partícules de diversos materials que hi ha en suspensió a l'aire.
2. (figurat) Ser motiu de sospites.

   Això fa olor de complot.

Derivats

• olorar

Traduccions

Traduccions

• Albanès: erë ^(sq) f.
• Anglès: smell ^(en)
• Àrab: رَائِحَة‎ ^(ar) f.
• Arameu: ריחא‎ ^(arc) m.
• Armeni: հոտ ^(hy) ‎(hot)
• Àzeri: qoxu ^(az)
• Basc: usain ^(eu)
• Belarús: пах ^(be) m. ‎(pakh)
• Búlgar: миризма́ ^(bg) f. ‎(mirizmà)
• Castellà: olor ^(es)
• Coreà: 냄새 ^(ko) ‎(naemsae)
• Danès: lugt ^(da) c.
• Eslovac: vôňa ^(sk) f., pach ^(sk) m.
• Eslovè: vonj ^(sl) f.
• Esperanto: odoro ^(eo)
• Estonià: lõhn ^(et)
• Francès: odeur ^(fr)
• Friülà: odôr ^(fur) m.
• Gallec: olor ^(gl) m., cheiro ^(gl) m.
• Georgià: სუნი ^(ka) ‎(suni)
• Grec: μυρωδιά ^(el) f. ‎(mirodià)
• Grec antic: ὀσμή ^(grc) f. ‎(osmḗ)
• Hebreu: רֵיחַ‎ ^(he) m.
• Hindi: गंध ^(hi) f.
• Hongarès: szag ^(hu)
• Ídix: שמעק‎ ^(yi) m.
• Indonesi: bau ^(id)

• Irlandès: boladh ^(ga) m.
• Italià: odore ^(it)
• Japonès: 匂い ^(ja)
• Kazakh: иіс ^(kk) ‎(ïis/is)
• Kirguís: жыт ^(ky) ‎(djut)
• Llatí: odor ^(la) m.
• Neerlandès: geur ^(nl) m.
• Noruec: lukt ^(no)
• Occità: olor ^(oc) f.
• Polonès: zapach ^(pl) m., woń ^(pl) f.
• Portuguès: odor ^(pt) m.
• Romanès: miros ^(ro) n.
• Rus: за́пах ^(ru) m. ‎(zàpakh), вонь ^(ru) f. ‎(von)
• Sànscrit: गन्ध ^(sa) m.
• Serbocroat: мирӣс ^(sh), miris ^(sh) m.
• Sicilià: ciauru ^(scn) m.
• Suahili: harufu ^(sw)
• Suec: lukt ^(sv) c.
• Tadjik: бӯй ^(tg)
• Tai: กลิ่น ^(th)
• Tàtar: ис ^(tt)
• Turc: koku ^(tr)
• Txec: vůně ^(cs) f., zápach ^(cs) m.
• Urdú: بو‎ ^(ur) f.
• Uzbek: hid ^(uz)
• Vietnamita: mùi ^(vi)
• Xinès: 味道 ^(zh) ‎(wèidào)

Verb

olor

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de olorar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·lor (2)
• Anagrama: orlo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈloɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí olor.

Nom

olor m. ‎(plural olores)

1. olor

Miscel·lània

• Síl·labes: o·lor (2)

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oloɾ/

Nom propi

olor • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Variants

• tolor ‎() (formant femení)

Derivats

• olortikirs ‎()