canté

Potser volíeu: cante

Català antic

Verb

canté

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de cantar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kanˈte/, meridional \kaŋˈte\

Americà: alt /k(a)nˈte/, baix \kaŋˈte\, austral /kanˈte/

• Rimes: -e

Verb

canté

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·té (2)
• Anagrames: Canet, caten, tacen, tacen, tenca

Piemontès

Verb

canté

1. cantar