cante

Potser volíeu: canté

Català

Verb

cante

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cantar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cantar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb cantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·te (2)
• Anagrames: atenc, caent, canet, Canet, Cañet, tenca, tencà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan.te/, meridional \ˈkaŋ.te\

Americà: alt /ˈkan.t(e)/, baix \ˈkaŋ.te\, austral /ˈkan.te/

• Rimes: -ante

Verb

cante

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb cantar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb cantar
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·te (2)
• Anagrames: Canet, caten, tacen, tenca