cantara

De Viccionari
Potser volíeu: cantarà, càntara


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kənˈta.ɾə/, occidental /kanˈta.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

Verb[modifica]

cantara

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar

Nom[modifica]

cantara f. ‎(plural cantares)

  1. (arcaisme) forma alternativa de càntera

Miscel·lània[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

cantara

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de cantar
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de cantar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kanˈta.ɾa/, meridional \kaŋˈta.ɾa\
Americà: alt /k(a)nˈta.ɾa/, baix \kaŋˈta.ɾa\, austral /kanˈta.ɾa/

Nom[modifica]

cantara f. ‎(plural cantaras)

  1. (peixos, arcaisme) càntera

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·ta·ra (3)

Vegeu també[modifica]

  • cantara. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.