cantara

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: cantarà, càntara


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kənˈta.ɾə/, balear /cənˈta.ɾə/, /kənˈta.ɾə/
Occidental: /kanˈta.ɾa/

Verb[modifica]

can·ta·ra

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar

Nom[modifica]

can·ta·ra f. ‎(plural cantares)

  1. (arcaisme) forma alternativa de càntera


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

cantara

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de cantar
  2. tercera persona singular (eil, eyll, ell) de l'imperfet de subjuntiu de cantar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /kanˈta.ɾa/, meridional \kaŋˈta.ɾa\
Americà: alt /k(a)nˈta.ɾa/, baix \kaŋˈta.ɾa\, austral /kanˈta.ɾa/

Nom[modifica]

can·ta·ra f. ‎(plural cantaras)

  1. (peixos, arcaisme) càntera

Vegeu també[modifica]

  • cantara. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.