canta

Potser volíeu: cantà, cantá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkan.tə/, occidental /ˈkan.ta/
• Rimes: -anta

Verb

canta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cantar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta (2)
• Anagrames: acant, ancat, canat, nacta, tanca, tancà

Català antic

Adjectiu

canta

1. forma femenina de cant

Verb

canta

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de cantar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de cantar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan.ta/, meridional \ˈkaŋ.ta\

Americà: alt /ˈkan.t(a)/, baix \ˈkaŋ.ta\, austral /ˈkan.ta/

• Rimes: -anta

Verb

canta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb cantar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta (2)
• Anagrames: catan, catán, tacan, Tacna, tanca, tancá

Italià

Verb

canta

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de cantare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de cantare