an

De Viccionari
Potser volíeu: an-, -an-


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

an

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'aragonès.


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈan/
  • Etimologia: Forma reforçada de a per analogia amb a en.

Preposició[modifica]

an

  1. (col·loquial) forma alternativa de a
    «En poder oferir an ella tan lloable manifestació de sos mèrits.»
    Joan Pons i Massaveu, L'Auca de la Pepa, 1893

Variants[modifica]

Notes[modifica]

  • Usat generalment davant pronom o adjectiu començat per vocal: ell, aquell, algú, ...

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: na (revers), Na (revers)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Ibèric
[modifica]

  • Pronúncia(i): /an/
  • Etimologia: Variant de anḿ ‎(anḿ).

Nom propi[modifica]

an ‎(an)

  1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈan/
  • Etimologia: Del llatí annus.

Nom[modifica]

an m. ‎(plural ans)

  1. any