ane
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Preposició[modifica]
ane
- (col·loquial) forma alternativa de a
- «N’hi havia un oficial que ane mi molt m’estimava.»
- Manuel Milá y Fontanals, Joan Antoni Paloma, Romancer català: A cura de Joan Antoni Paloma, 1980
Notes[modifica]
- Usat generalment davant la, l', les, mi, tu, qui.
- Com a forma no literària té diverses variants fonètiques: ana, a ne, en a.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: a·ne (2)
- Anagrama: ena (revers)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DCVB
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈaː.nɛ/
Nom[modifica]
āne
- vocatiu singular de ānus