ane

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Ane, âne


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.nə/, occidental /ˈa.ne/
  • Etimologia: De an, forma reforçada de a per analogia amb a en, més e epentètica.

Preposició[modifica]

ane

  1. (col·loquial) forma alternativa de a
    «N’hi havia un oficial que ane mi molt m’estimava.»
    Manuel Milá y Fontanals, Joan Antoni Paloma, Romancer català: A cura de Joan Antoni Paloma, 1980

Notes[modifica]

  • Usat generalment davant la, l', les, mi, tu, qui.
  • Com a forma no literària té diverses variants fonètiques: ana, a ne, en a.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ne (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaː.nɛ/

Nom[modifica]

āne

  1. vocatiu singular de ānus