anus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.nus/
• Etimologia: Del llatí anus.

Nom

anus m. ‎(plural invariable)

1. (anatomia) Orifici final del tub digestiu per on s'expulsen a l'exterior les matèries fecals.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Anus ^(de)
• Anglès: anus ^(en)
• Asturià: anu ^(ast) m.
• Castellà: ano ^(es)
• Eslovac: anus ^(sk) m., ritný otvor ^(sk) m., riť ^(sk) f.
• Esperanto: anuso ^(eo)
• Francès: anus ^(fr)

• Gallec: ano ^(gl) m.
• Italià: ano ^(it)
• Llatí: anus ^(la)
• Polonès: odbyt ^(pl) m.
• Portuguès: ânus ^(pt) m.
• Romanès: anus ^(ro) n.
• Rus: анус ^(ru) m. ‎(anus)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nus (2)
• Anagrames: naus, nuàs, nusa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈeɪnəs/

Nom

anus ‎(plural anuses)

1. (anatomia) anus

Vegeu també

• anus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.nʊs/, /ˈa.nʊs/

Nom

ānus m. ‎(genitiu ānī)

1. anell
2. (Terminologia Anatomica) anus

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ānus	ānī
Vocatiu	āne	ānī
Acusatiu	ānum	ānōs
Genitiu	ānī	ānōrum
Datiu	ānō	ānīs
Ablatiu	ānō	ānīs

Derivats

• ānulāris
• ānulārius
• ānulus

Nom

ānus f. ‎(genitiu anūs)

1. dona vella

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ānus	anūs
Vocatiu	ānus	anūs
Acusatiu	anum	anūs
Genitiu	anūs	anuum
Datiu	anuī	anibus
Ablatiu	anū	anibus

Derivats

• anīlis
• anīlitās
• anīliter