anell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈneʎ/, occidental /aˈneʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí anellus, segle XIV

Nom

anell m. ‎(plural anells)

1. Cercle de metall que es posa al voltant d'un dit com a guarniment.
2. Cercle de metall emprat per a cenyir un objecte o grup d'objectes.
3. Estructura algebraica que defineix un conjunt de nombres.
4. Cadena tancada d'àtoms, que defineix químicament una substància.
5. (micologia) Resta membranosa del vel del píleu dels basidiomicets agaricals que, després d’expandir-se, es manté al voltant de l’estípit.

Compostos i expressions

• "No caure els anells": No tenir inconvenient per fer una feina feixuga.

Traduccions

Cercle de metall

• Alemany: Ring ^(de) m.
• Anglès: ring ^(en)
• Basc: eraztun ^(eu)
• Castellà: anillo ^(es) m.
• Eslovac: prsteň ^(sk) m.
• Esperanto: fingroringo ^(eo)
• Estonià: sõrmus ^(et)
• Francès: bague ^(fr) f., anneau ^(fr) m.
• Friülà: anel ^(fur)
• Gallec: anel ^(gl) m.
• Grec: δαχτυλίδι ^(el) n. ‎(dakhtilidi), δαχτυλίδι ^(el) n. ‎(dakhtilidi)
• Grec antic: δακτύλιος ^(grc) m. ‎(daktýlios)
• Hebreu: טַבַּעַת ^(he) f.
• Irlandès: fáinne ^(ga)
• Italià: anello ^(it) m.

• Japonès: 指輪 ^(ja)
• Llatí: anulus ^(la) m.
• Noruec: ring ^(no) m.
• Occità: anèl ^(oc) m.
• Polonès: pierścień ^(pl) m.
• Portuguès: anel ^(pt) m.
• Retoromànic: anè ^(rm) m., anel ^(rm) m., ani ^(rm) m.
• Romanès: verighetă ^(ro) f., inel ^(ro) n.
• Rus: кольцо ^(ru) n. ‎(koltso)
• Sard: aneddu ^(sc)
• Sicilià: aneddu ^(scn) m.
• Suec: ring ^(sv) c.
• Turc: yüzük ^(tr)
• Txec: prsten ^(cs) m.
• Xinès: 戒指 ^(zh) ‎(jièzhǐ)

Resta membranosa

• Anglès: annulus ^(en), ring ^(en)

• Castellà: anillo ^(es) m.

Verb

anell

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anellar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nell (2)
• Anagrames: enllà, llena ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.