cenyir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /səˈɲi/
Occidental:  nord-occidental /seˈɲi/
valencià /seˈɲiɾ/, /seˈɲi/

Verb[modifica]

cenyir trans., pron., intr. ‎(pronominal cenyir-se)

  1. Ajustar a la cintura.
    «Embotit en una túnica, que cenyia amb un cíngol, s'endevinava un cossàs immens, més propi d'un guerrer que d'un home d'església.» (Chufo Lloréns, Et donaré la terra, 2010)
  2. Envoltar estretament la cintura o altra part del cos.
    «Hildebrand cenyia amb un braç l'estretíssima cintura de la seva Fanny, una noia entenimentada, esvelta.» (Salvador Espriu, Miratge a Citerea, 1997)
  3. Dur una cosa envoltada a la cintura o altra part del cos.
    «Si hi ha hagut un historiador sencer, sever, interrègim en jutjar els fets i les persones i les institucions, els pobles i les nissagues, senyalant a tota ànima vivent, tant si cenyia diadema sagrada o civil com si no en cenyia de cap casta...» (Josep Massot i Muntaner, Escriptors i erudits contemporanis, 2003)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cenyeixo, cenyeix, cenyim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ce·nyir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ceinry)

Vegeu també[modifica]