acarar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kəˈɾa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.kaˈɾa/
	valencià /a.kaˈɾaɾ/, /a.kaˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acarà
• Etimologia: Del prefix a- i cara, segle XV.

Verb

acarar trans.

1. Confrontar unes persones amb unes altres amb el fi d'esbrinar la veritat.
2. Confrontar una cosa amb una altra.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acarar			haver acarat
gerundi	acarant			havent acarat
participi	acarat, acarada, acarats, acarades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acaro	acares	acara	acarem	acareu	acaren
	acare						val
	acari						sept
	acar			acaram	acarau		bal
imperfet	acarava	acaraves	acarava	acaràvem	acaràveu	acaraven
passat simple	acarí	acarares	acarà	acaràrem	acaràreu	acararen
futur	acararé	acararàs	acararà	acararem	acarareu	acararan
condicional	acararia	acararies	acararia	acararíem	acararíeu	acararien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acari	acaris	acari	acarem	acareu	acarin
	acare	acares	acare			acaren	occ, bal
imperfet	acarés	acaressis	acarés	acaréssim	acaréssiu	acaressin
		acaresses		acaréssem	acarésseu	acaressen
	acaràs	acarassis	acaràs	acaràssim	acaràssiu	acarassin	bal
		acarasses		acaràssem	acaràsseu	acarassen	val, bal (1)
	acarara	acarares	acarara	acaràrem	acaràreu	acararen	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	acara	acari	acarem	acareu	acarin
	–				acarau		bal
	–		acare			acaren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acarat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acarar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acarat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acarat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acarat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acarat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acarar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acarat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acarat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acarat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acaro, acara, acarem

Traduccions

Confrontar persones

• Castellà: carear ^(es)
• Francès: accarer ^(fr)
• Italià: confrontare ^(it)

Confrontar coses

• Anglès: compare ^(en)
• Castellà: carear ^(es)
• Francès: confronter ^(fr)
• Italià: confrontare ^(it)
• Llatí: comparare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ca·rar (3)
• Anagrames: arcara, arcarà, carara, cararà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.kaˈɾaɾ/

Americà: alt /a.k(a)ˈɾaɾ/, baix /a.kaˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

acarar ‎(present acaro, passat acaré, futur acararé)

1. encarar (posar cara a cara)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ca·rar (3)