Vés al contingut

seré

De Viccionari
Potser volíeu: sere, serè

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /səˈɾe/, occidental /seˈɾe/
  • Rimes: -e

Verb

[modifica]

seré

  1. Primera persona del singular (jo) del futur de ésser/ser.

Adjectiu

[modifica]

seré m. ‎(femení serena, plural masculí serens, plural femení serenes)

  1. (valencià) Forma alternativa de serè.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: se·ré (2)
  • Anagrames: eres (revers), rees

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

seré

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del futur de esser

Castellà

[modifica]
Peninsular: /seˈɾe/
Americà: alt /s(e)ˈɾe/, baix /seˈɾe/

Verb

[modifica]

seré

  1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb ser

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: se·ré (2)