Vés al contingut

sia

De Viccionari
Potser volíeu: ŝia

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsi.ə/, occidental /ˈsi.a/
  • Rimes: -ia
  • Homòfon: cia

Conjunció

[modifica]

sia

  1. Indicació d’alternativa.

Notes

[modifica]

Generalment usat en locucions:

  • sia... sia...
  • sia... o...
  • o sia

Verb

[modifica]

sia

  1. (arcaisme, septentrional, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.
  2. (arcaisme, septentrional, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: si·a (2)
  • Anagrames: ais (alfagrama), Isa

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

sia

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de esser
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de esser

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

sia

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de essere
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de essere
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de essere
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de essere