seria

Potser volíeu: seriá, sería

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈɾi.ə/, occidental /seˈɾi.a/
• Rimes: -ia

Verb

seria

1. Primera persona del singular (jo) del condicional de ésser/ser.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ri·a (3)
• Anagrames: aeris, aires ^(revers), aïres, aïrés, àries, Àries, raies, raïes

Català antic

Verb

seria

1. primera persona singular (io, yo, jo) del condicional de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del condicional de esser

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈse.ɾja/
• Rimes: -eɾja

Adjectiu

seria f. ‎(plural serias)

1. forma femenina de serio

Verb

seria ‎(infinitiu seriar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb seriar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb seriar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ria (2)
• Anagrames: aires ^(revers), airés, aíres, aréis, aries, Aries, asiré, eirás, erais, eráis, erías, raéis, reías, ríase

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈsɛː.rja/

Adjectiu

seria f. ‎(plural serie)

1. forma femenina de serio