sein

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /zaɪ̯n/;
  • Etimologia: Del protogermànic *wesaną («ser») i *beuną («existir, esdevenir»); del preindoeuropeu *h₁es-.

Verb[modifica]

sein

  1. ésser
    Dieses Buch ist blau.
    Aquest llibre és blau.
  2. estar
    Meine Freunde sind in die Stadt.
    Els meus amics estan a la ciutat.
  3. tenir una edat
    Ich bin zwanzig Jahre alt.
    Tinc vint anys.
  4. fer (expressar les incidències del temps atmosfèric)
    Es ist warm.
    Fa calor.
  5. haver (auxiliar per al pretèrit perfet amb verbs de moviment o canvi d'estat)
    Er ist aufgestanden.
    Ell s'ha llevat.

Conjugació[modifica]

Infinitiu sein
Verb auxiliar sein
Participi passat gewesen
Temps passat ich war
Participi present seiend
Tercera persona sing. present er/sie ist

Pronom[modifica]

sein

  1. son, sa, el seu de ell, la seva de ell
    Herr Wagner hat ein Sohn und eine Tochter. Sein Sohn ist Architekt, sein Tochter ist Doktorin.
    El sr. Wagner té un fill i una filla. El seu fill és arquitecte, la seva filla és metgessa.